Sortim de Llanos, la neu comença just a l’hospital a l’estació de fons. Ens enfilem pels tubs de Paderna i un cop hem passat el pic de Paderna fem una diagonal per anar a buscar el corredor de la Rimaia a les parts més baixes la neu la trobem dura, a les parts altes i poc assolellades hi ha una fina capa de neu pols amb neu granulada a sota, i les parts altes i assolellades neu ja transformada, passem per sota de la Maladeta Occidental i ens descalcem els esquis per pujar per la canal de la Rimaia, alguns amb grampons i d’altres sense, hi havia una bona traça i era fàcil de pujar, fem el cim i baixem per un altre corredor aquest amb mixta, però també fàcil i ens plantem a la glacera de l’Aneto. Amb una gran diagonal creuem bona part de la glacera, posem pells i anem fins el coll de Corones, aquí partim el grup 3 pel Corredor Estasen i 3 per la normal. Al Corredor, trobem la part baixa amb neu bastant dura i poca o dolenta traça, a partir de la meitat més o menys, hi trobem una molt bona traça fins dalt de tot. Arribem primer al cim els de l’Estasen, els altres han hagut de fer molta estona de cua per passar el pas de Mahoma. De tornada pel pas de Mahoma una bona estona de cua més. La baixada per Barrancs, memorable, fantàstica, genial i els adjectius que us puguin venir al cap, la neu que ens agradaria trobar sempre, evidentment com més avall més pasteta, i d’aigualluts al cotxe un suplici, calor i neu molt pasteta.